Agressió masclista a Olot

Reflexions entorn a l’agressió masclista que ha tingut lloc a Olot

Davant l’agressió masclista que ha tingut lloc a la nostra ciutat, Olot, volem compartir unes quantes reflexions, tant per comentaris que ens han arribat com per la forma de tractar la notícia d’alguns mitjans, no tots evidentment. Hi ha professionals que han fet molt bé la seva feina, però malauradament convidria que d’altres es posessin al dia:

1- Considerem que l’expressió “violència domèstica” no és del tot adequada perquè redueix un problema estructural a l’àmbit de la llar.  Fa temps que per aquests casos es considera millor utilitzar les expressions “violències masclistes”,”violències de gènere” o, directament, “terrorisme masclista”, ja que ajuden a comprendre millor que no es tracta d’un cas aïllat o individual sinó que forma part d’un problema social. (Recordem que la violència contra les dones és un problema  fruit de la persistència d’elements patriarcals, i no únicament una qüestió de desavinences entre els membres d’una parella).

2- D’acord amb el sociòleg noruec Johan Galtung, des del punt de vista del periodisme de la pau, caldria parlar periòdicament de la violència de gènere i sensibilitzar sobre el tema, enlloc de limitar-se a informar cada vegada que es produeix una agressió o una víctima. Cal plantejar-se quin sentit té que la violència de gènere sigui d’actualitat tan sols quan es produeix un nou assassinat i, sobretot, quina és la responsabilitat dels mitjans de comunicació davant un fenomen que afecta no només a les dones víctimes, sinó a tota la societat.

3-Considerem totalment irrellevants determinats detalls donats a l’article de El Punt Avui, on consten noms i cognoms, i descripcions del tot desafortunades i de caire sensacionalista.

4- Volem posar a la disposició de les persones que vulguin realitzar notícies o emetre qualsevol opinió sobre aquest tema que existeixen unes pautes per a no tractar la qüestió d’una forma sensacionalista. Es tracta d’un seguit de recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació publicades l’any 2004:

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/mco_recomanacions_tractament_violencia.pdf

cropped-laDALLA_Garrotxa-2.jpg

Pintades aparegudes en el mural contra la pressió estètica a Olot.

Comunicat de la Dalla sobre les pintades aparegudes en el mural contra la pressió estètica a Olot.

Avui hem despertat amb la impotència contra un altre atac cap a la nostra llibertat, cap a la nostra integritat com a persones que volem viure en igualtat, cap a la nostra manera d’estar en aquesta societat.

Sí, segurament molts direu que no n’hi ha per tant, que només és un mural, una pintada o una gamberrada. Però no. Això va molt més enllà.

És la trista idea que perviu entre nosaltres de superioritat davant la nostra llibertat.

És la ridícula idea de tenir el dret d’opinar sobre els nostres cossos, de decidir què està o no bé; de materialitzar el nostre cos i de convertir-nos en purs objectes que segueixen uns falsos estàndars estètitcs.

És la vergonyosa idea de fer-nos sentir en el punt de mira i de sentir-vos amb l’autoritat i la possibilitat de decidir que les vostres idees són les bones, certes i úniques.
És la patètica voluntat de provocar, d’enganyar i de perpetuar el que volem erradicar.

Però deixeu-nos donar-vos les gràcies. Sí, gràcies per ser el més pur retrat del masclisme; gràcies per fer visible que això no s’ha acabat; gràcies per aconseguir que tots aquells que ens calquen de boges, histèriques i radicals vegin que això que aquest ideal masclista segueix molt viu!

És a dir, gràcies per fer-vos visibles perquè nosaltres ja som conscients dels petits masclismes de les nostres vides quotidianes, però tal pintada permetrà a molta més gent recordar a quina societat retrògrada, missòginia i desigual vivim.

Així que tot i que ens dolgui, ens faci mal i ens avergonyeixi esperem que serviu per obrir els ulls a les persones, per sentir vergonya davant d’aquests comportaments, per “radicalitzar-nos” una mica més, i tallar amb aquests comportaments amb el rebuig social. Perquè no permetrem cap agressió més!

Col.lectiu feminista la Dalla

PUBLICITAT MASCLISTA

Publicitat masclista a la Garrotxa?

Darrerament diverses persones de la comarca ens han fet arribar les seves queixes perquè han detectat anuncis amb continguts sexistes per part d’empreses i entitats locals.

En els dos casos, que fins ara hem denunciat públicament, hem aconseguit que la publicitat fos retirada. Ara bé, també hem detectat que hi havia molta gent que no entenia perquè ho denunciàvem. Per això hem decidit fer una mica de pedagogia al respecte.

El cas del cartell del Mercat de les Emocions de Besalú

Ens ha preocupat especialment la reacció que ha generat la retirada dels cartells publicats pel Mercat de les Emocions de Besalú. Per això, com a Dalla hem decidit emetre un comunicat per tal d’explicar millor perquè ens hem posicionat en contra d’aquest tipus de publicitat.

Comunicat de la Dalla davant els insults rebuts

No a la publicitat masclista a la Garrotxa

1- El problema no és la model, ni les posicions eròtiques, ni si és prima, grassa o guapa. Estem molt d’acord amb l’alliberament sexual de la dona. Si enlloc d’un mercat o una patida d’escacs el que s’anunciés és una fira eròtica, un vibrador, o uns sostens no tindriem cap problema amb l’anunci, però no és el cas.

2- El problema no és que siguem neuròtiques o no hi entenguem gens de disseny de cartells. El problema és que si s’utilitza el cos d’una dona amb poca roba com a reclam per vendre estàs cossificant a aquella persona, estàs donant a entendre que és un objecte sexual que pots fer servir quan et dona la gana, fins i tot per vendre.

3- El problema no és que ho diguem nosaltres, el problema és que hi ha una llei que ho reconeix i un ajuntament que ens recolza. Si no tinguessim raó creieu que l’alcalde de Besalú haguès demanat la retirada dels cartells?

4- El problema no és el mercat, ens sembla molt bona iniciativa fer un mercat de segona mà, el que no ens sembla bé és que s’utilitzi el cos i la sexualitat femenina per promocionar-lo, perquè no tot s’hi val per vendre.

5- El problema és que nosaltres mai hem insultat a ningú i, en canvi, sí que hem estat insultades per la persona que porta la pàgina de facebook del Mercat de les Emocions, que ens ha titllat de feixistes.

6- El problema és que hi ha moltes persones que normalitzen aquest tipus de publicitat perquè l’han vista en pubs, discoteques, la televisió etc. i no entén que això ens perjudica com a dones. Per això, a partir d’avui anirem enllaçant tot d’articles per a fer pedagogia sobre com hauria de ser la publicitat per ser respectuosa amb tothom.

7- El problema no és que nosaltres odiem els homes. No, no odiem a ningú. Si en un cartell s’utilitzés o es degradés a un home tampoc ens agradaria. De fet, fa poc vam fer una xerrada sobre el paper dels homes en el feminisme perquè considerem que hi poden tenir un paper important. Nosaltres no coneixiem el dissenyador, no el valorem com a persona, simplement pensem que s’ha equivocat i que tothom té dret a rectificar, esperem que s’ho replantegi.

8- S’apel·la a la llibertat d’expressió. Doncs ens sap greu hi ha temes com el racisme, el masclisme i l’homofòbia amb els quals no pots dir el que et dona la gana, i no només perquè està tipificat legalment, sinó perquè estan en joc coses com el foment de la violència de gènere, les agressions sexuals i els problemes alimentaris.

Col·lectiu Feminista la Dalla Garrotxa. Juliol 2016.